El dia 1 de maig per si algú encara no se n'havia adonat, és aquell dia de l'any en què els representants sindicals es posen l'americana de pana o el jersei vell i surten al carrer amb les pancartes a reivindicar el no-res, que és cosa que fan la resta de l'any, res. Bé, això sí, cobrar de l'estat per indolents i per fer el gandul que és el seu estat natural i condició indispensable per ser sindicalista. Actualment, és clar, abans hi havia sindicalistes de debò, però és una espècie que amb el pas del temps s'ha extingit.
A tall d'inventari recordar al mestre Fuster quan deia: Un sindicat que està a les mans dels de dalt - siguin aquests els que siguin - serà sempre un instrument d'opressió classista.
En aquest vídeo es pot observar l'enllaç sindical de la banda de New Orleans. És el de la samarreta vermella. Em queda el dubte de si medita o ha traspassat.
0 Comentarios:
Publica un comentari a l'entrada