A Barcelona, el 2 de juliol de 1855 va esclatar la primera vaga general de la història de Catalunya i de la història peninsular. Reunides sota el lema de "Associació o mort", més de 100.000 obrers dels principals centres industrials del país es declaraven en vaga. Barcelona, Gràcia, Sant Andreu, Sants, Reus, Vilanova, Manresa, Mataró i les valls del Llobregat, de l'Anoia i de el Ter quedaven literalment aturats. La revolució industrial, que estava canviant la fesomia de país a marxes forçades, paradoxalment havia ampliat les diferències econòmiques i l'esquerda ideològica de la societat catalana de l'època.
0 Comentaris