BLOG DE PUIGCARBÓ EN PROVES

Hi ha una pulsió contemporània que ens empeny –sense treva– cap endavant. Vivim en una acceleració constant que ha deixat de ser una condició del progrés per convertir-se en una forma de desgast. No és només el temps el que es comprimeix; és el sentit que es perd. Desaccelerar no és retrocedir. És, precisament, recuperar la direcció. En política, aquesta lògica de la pressa erosiona la qualitat de moltes decisions. La urgència substitueix el criteri; el titular, l’anàlisi pausada i profunda, i…

‘Arqueros’ y ‘ciervos’, los secretos del safari humano de Sarajevo. ‘Turismo de francotiradores’. Un libro del escritor italiano Ezio Gavazzeni reconstruye los supuestos viajes de occidentales que pagaban por disparar contra civiles durante la guerra de Bosnia - Francesco Olivo, foto AFP. Que... hubiera cínicos francotiradores occidentales dispuestos a pagar para participar en las matanzas de civiles en Bosnia no parecía ser un secreto. Y, sin embargo, al menos en Europa occidental prácticamen…

Mai una pregunta tan transcendental, no es va fer en un lloc tan corrent com és la cuina d'un pis. "Per a tu, és fotut ser Juan José Millás?", vol saber Jordi Évole, com veiem a l'avançament del proper  programa de Lo de Évole   que s'emet diumenge a la Sexta. Millàs contesta indirectament aquesta pregunta al seu article d'avui a El País. L'idiota al·lucinatori Hi ha dies en què, fins i tot abans d'obrir els ulls, sé que en aixecar-me entraré en una al·lucina…

"La por a realitzar una tasca consumeix més temps i energia que fer la tasca en si mateixa". Del llibre 'the Procastinador's handbook'. La llei d'Emmet. Fotografia de Miquel Muñoz/Shooting per a la Vanguardia. No correm cap a la mort, ens deia Cioran; fugim de la catàstrofe del naixement. Ens debatem com supervivents que intenten oblidar-la. La por a la mort no és sinó la projecció cap al futur d'una altra por que es remunta al nostre primer moment. La impossibili…

Estic arruïnat,-li diu un amic que acaba de perdre el seu modest treball de  professor de col·legi-. - Exageres - el consola Luder. Els pobres sempre han estat arruïnats.  Només els rics tenen el privilegi d'arruïnar-se. Encara que també és veritat  que un ric arruïnat serà sempre menys pobre que un pobre ric. - Luder passa ràpidament davant d'un captaire que li estén planyívolament la destra. - Porc-crida el captaire. Luder s'atura i torna somrient amb una moneda a la mà. -Només…

Hay noticias que te golpean, no por lo que cuentan, sino por lo que revelan. El accidente del bar Le Constellation, en Crans-Montana, es un ejemplo. Cuarenta personas —quizás más— mueren en uno de los rincones más privilegiados de Europa, en una estación de esquí que simboliza lujo, descanso y cierta idea de felicidad moderna. Y, de repente, el mundo se detiene. Los medios se vierten, las redes se llenan de vídeos, testigos, hipótesis. La tragedia se convierte en un relato colectivo que consumi…

"Els escèptics són persones que adopten una actitud de dubte o qüestionament davant d'afirmacions, creences o supòsits que no compten amb proves suficients. No vol dir que ho neguin tot, sinó que demanen evidència sòlida abans d'acceptar alguna cosa com a veritable.  Dubten abans de creure: no accepten afirmacions només per tradició, autoritat o intuïció. Busquen proves verificables: valoren l'evidència, les dades i el raonament lògic.  Eviten conclusions precipitades: preferei…

L'estrena de Nouvelle vague, el making off de 'Al final de l'escapada' imaginat per Richard Linklater, així com la reestrena en còpia restaurada de l'òpera prima de Jean-Luc Godard, evidencia que les ones d'aquella onada de nous cineastes que va revolucionar el cinema fa 65 anys arriba fins als nostres dies. O això es pretén, hi ha massa llegenda i sobrevaloració entre la gent de la nouvelle vague, dels quals tan sols salvaria a Truffaut. Jean Luc Godard va morir el 13 d…

"Este escrito es de marzo de 2020, o sea en el comienzo de la Covid. y mira por dónde, resulta que yo también era negacionista, al menos en aquellos momentos en que los entendidos nos decían que con un paracetamol y reposo, en siete días estaríamos curados, de una Covid que era como una gripe suave". Dos tuits uno tras otro de mi cuenta de Twitter, no tienen nada que ver, o quizás sí. Juzguen ustedes. Demuestran de la forma diferente en que gestionamos la información que recibimos de …

Si el “cuadro probatorio, sólido, coherente y concluyente” no permite tal identificación individualizada del autor del delito, es que tal cuadro no existe. Así de simple. No puede haber condena sin identificación inequívoca del delincuente  - Javier Pérez Royo, catedrático de Derecho Constitucional en la Universidad de Sevilla. El pasado 27 de noviembre, en el artículo 'La condena del fiscal general: ¿dónde está el umbral de la prevaricación?', avancé que la sentencia que se dictara …

“Socialmente iguales, humanamente diferentes, libres totalmente”. A la sombra de un mural de una mujer con el puño en alto y rodeada de esas palabras, entrena en el barrio madrileño de Lavapiés la selección española de fútbol calle. La integran personas que viven o vivieron en la calle, algunas por días y otras, por años. Hacen rondós, practican tiros al arco, trabajan el recibimiento del balón bajo presión “¡Ey!; toca; ¡vamos, al balón!; ¡Buena, qué golazo!”, se escucha constantemente. Son u…

Anomenem «règim de la informació» a la forma de domini en què la informació i el seu processament mitjançant algorismes i intel·ligència artificial determinen de manera decisiva els processos socials, econòmics i polítics. A diferència del règim de la disciplina, no s'exploten cossos i energies, sinó informació i dades. El factor decisiu per obtenir el poder no és ara la possessió de mitjans de producció, sinó l'accés a la informació, que s'utilitza per a la vigil

El responsable de una gran consultora internacional me comentaba hace pocos días que con la llegada de la inteligencia artificial el 40% de su catálogo de servicios había entrado en riesgo, lo explica Genís Roca en la vanguardia. Tareas como por ejemplo analizar datos y mercados, identificar tendencias, localizar buenas prácticas, hacer cuadros de mando o preparar informes están perdiendo valor. Eran servicios que daban mucho margen y se resolvían con muchas horas de los perfiles más junior de …

En els últims anys, ha emergit a Espanya una figura que inquieta tant sociòlegs com educadors: els 'fachavales'. Joves, majoritàriament homes, que combinen estètica urbana, llenguatge digital i una actitud desafiadora envers els avenços socials en igualtat de gènere. No s'identifiquen com a masclistes, però els seus discursos i actituds reprodueixen, amb codis nous, les velles estructures patriarcals. Aquest fenomen no sorgeix al buit. És la resposta d'una part de la joventut a …

No necessitem viatjar a Mart: deu lliçons de José Saramago per a la humanitat del futur. Cristina Ros a el diario.es. Han passat quinze anys des de la mort de José Saramago (Azinhaga, 1922-Tias, 2010) i la seva literatura sembla anar encara més contra corrent de la deriva que ha pres Occident que quan es va escriure. D'escriptura complexa, amb una veu que tendeix a la introspecció i es recolza en el fluir de la consciència, les seves obres posseeixen un important calat filosòfic, es vertebr…