ARRUINAT

Estic arruïnat-li diu un amic que acaba de perdre el seu modest treball de professor de col·legi-.

- Exageres - el consola Luder.

Els pobres sempre han estat arruïnats. Només els rics tenen el privilegi d'arruïnar-se. Encara que també és veritat que un ric arruïnat serà sempre menys pobre que un pobre ric.

- Luder passa ràpidament davant d'un captaire que li estén planyívolament la destra.
- Porc-crida el captaire.
Luder s'atura i torna somrient amb una moneda a la mà.
-Només esperava que em cridessis pel meu nom.
- Has llegit la seva última novel·la? -Li pregunten, referint-se a un autor famós - Quina musicalitat, quin ritme, quina riquesa de veus! És un veritable oratori!
- Que ho canti-respon Luder.
Envegen a Luder perquè un o dos cops al mes se li fa de dia conversant amb un amic molt intel·ligent.
- Ha de ser una conversa apassionant!
- No us ho creieu. Com ignorem més del que sabem, l'únic que fem és canviar fragments de la nostra pròpia tenebra interior.
-Vine amb nosaltres - li diuen els seus amics-. La nit està esplèndida, els carrers tranquils. Tenim entrades el cinema i fins i tot hem reservat taula en un restaurant.
- Ah, no! -Protesta Luder-. Jo només surto quan hi ha un grau, encara que sigui mínim, d'incertesa.
Li pregunten a Luder per què no escriu novel·les.
-Perquè sóc un corredor de distàncies curtes. Si corro marató, m'exposo a arribar a l'estadi quan el públic s'hagi anat.
-Així com hi ha una paraula que ha donat origen a totes les paraules -diu Luder-, ha d'haver-hi una sentència que contingui tots els ensenyaments i tota la saviesa del món. Quan la descobrim el temps cessarà d'existir, doncs haurem entrat a l'era immòbil de la perfecció.
Li fan notar a Luder que mai ha manifestat zel ni enveja pel triomf dels seus col·legues.
-És veritat. Això els pot donar una idea de la magnitud de la meva supèrbia.
- No, si us plau! - Protesta Luder quan vénen a buscar-lo un cop més perquè signi un manifest humanitarista o participi en un míting a favor del poble oprimit -. Estimar la humanitat és fàcil, el difícil és estimar el proïsme.
-Deixeu-me tranquil- diu Luder als seus amics que el sorprenen estes d'esquena al terrat mirant el cel estrellat -. Aquest és un dels pocs recursos que em queden per entrar en tractes amb l'infinit.
Li pregunten a Luder per què va trencar amb una amiga a la qual adorava.
-Perquè no tenia cap contacte amb el seu passat. Vivia constantment projectada en el temps per venir. Les persones incapaces de recordar són incapaces d'estimar.
-No és que jo sigui bondadós -diu Luder-. Passa simplement que no sóc dolent. He triat el còmode camí de la virtut per defecte.
Luder torna del seu habitual passeig pel malecón.
-Estic confós-diu-. Quan em disposava a gaudir d'una nova posta de sol, un rodamón salta la barana, camina fins a la vora del penya-segat, es baixa els pantalons i es caga mirant el meu crepuscle. Això demostra la relativitat de les nostres concepcions estètiques.

“Dites de Luder”, de Julio Ramón Ribeyro - Selecció -